Objectius

L’objectiu principal de Gaia és el de denunciar la cultura de la violació com a fet social tradicionalment i majoritàriament acceptat. Per això la pel·lícula no és només la història d’un cas concret, sinó que pot ser el retrat de totes les violacions. No se sap quin és l’origen d’aquesta violència masclista, principalment exercida contra les dones, però sí que es pot establir que la causa és la construcció d’una estructura social patriarcal que potencia la desigualtat i la discriminació de gènere. En aquest sentit, la violència d’aquest acte de dominació i poder, no finalitza en la pròpia violació, sinó que continuarà en forma d’acusació i estigmatització judicial i social de les pròpies víctimes.

Gaia tracta de les conseqüències socials i psicològiques d’una violació. Davant l’augment de casos d’agressions sexuals i del nombre de denúncies, diàriament, els mitjans s’omplen de titulars que se’n fan ressò. Els mitjans, però, tracten els fets amb ull clínic, sense massa profunditat i despullats d’emoció o sentiment. No obstant això, darrere d’aquestes notícies, hi ha sempre una víctima, una persona que haurà d’aprendre a viure a partir d’aquest fet que l’acompanyarà sempre. Com a persona, s’ha de construir de nou i traspassar diverses etapes i sentiments com la buidor, la vulnerabilitat, la ràbia, la incomprensió, la impotència, l’autosuperació, la frustració... Tot aquest procés sovint es veu agreujat si la víctima ha d’afrontar un procés judicial, fins al punt que en alguns casos es penedeixen d’haver iniciat la denúncia.

El valor artístic que com a professionals aportarem a Gaia és el de mostrar aquesta situació oculta, el que no s’explica a la notícia, la part del cos que no es regenerarà. És per això que, per aquest projecte, és més important saber per què va passar que què va passar. Una pregunta que serà el leitmotiv de la pel·lícula i a la qual s’intentarà donar resposta a través d’un viatge al temps iniciàtic i de ressorgiment en l’intent de retrobar-se amb la humanitat.

Un viatge simbòlic a la prehistòria que apel·la a la construcció de la nostra genètica i a la nostra construcció social com a espècie. 

És molt important dir que aquest projecte compta amb l'estreta col·laboració de la Fundació Ana Bella. Una fundació amb una xarxa de dones supervivents que ajuden a altres dones supervivents que compta amb més de 25.000 dones de 78 països diferents. Això aportarà al projecte un ampli ventall de testimonis i una capacitat de visibilització del projecte final encara més gran. A més, el projecte també compta amb l'assessorament de la xarxa dels SIE (Servei d’intervenció especialitzada) de tot Catalunya; així com de l'associació Valentes i Acompanyades, que treballen per aturar els matrimonis forçats.

De la mateixa manera que la Fundació Ana Bella, l’aportació dels SIE també és determinant pel projecte. Principalment, per l’assessorament que donen al projecte —no es pot oblidar que és un projecte de ficció cinematogràfica i no podem cometre l’error d’inventar-nos res. I aquí és on cal destacar el més important del projecte: les converses amb dones que han estat víctimes de violència masclista, sigui en el grau que sigui. Aquest projecte només serà possible gràcies a aquesta veritat vital i emocional que aporten aquestes dones; començant per les noies de quinze anys que han estat violades o agredides i continuant per la resta de franges d’edat, amb dones que amb filles i fills viuen encara un calvari que dura anys.

També volem deixar molt clar que, un cop el projecte estigui acabat, tots els beneficis que pugui tenir —vingui de les televisions, festivals, projeccions en sales a escala internacional, i un llarg etcètera de possibilitats— aniran destinats a ajudar les dones supervivents i a combatre el masclisme.